Biografia
Estudià al col·legi de Santa Anna. Començà el noviciat a Moià el 18 de setembre de 1892 i hi professà el 19 d’agost de 1894. Estudià filosofia i teologia a Iratxe i a San Pedro de Cardeña. Fou ordenat sacerdot el 17 de juny de 1901. S'estrenà com a mestre a Valls, en l’ensenyament primari.
A Vilanova i la Geltrú impartí assignatures de comerç, matèries en les quals s’especialitzà, i més tard passà dos anys (del 1906 al 1908) entre Cracòvia (Polònia) i Cornigliano (Itàlia). Novament a Catalunya, residí als col·legis d’Olot, Sant Antoni de Barcelona i Mataró. Fou consiliari de la Congregació del Sant Àngel de la Guarda i de la de la Mare de Déu de l’Escola Pia.
El 1925 fou nomenat rector del col·legi de Nostra Senyora de Barcelona, càrrec que compaginà amb el d’assistent provincial i, des del 1927, amb el de director de l’Acadèmia Calassància, la qual tenia la seu al mateix col·legi del carrer de la Diputació. Acabat el 1928 el mandat triennal, fou nomenat rector del col·legi de Sant Antoni de Barcelona, on inaugurà el nou edifici que substituïa l’anterior, destruït durant la setmana tràgica.
Nomenat provincial per la Santa Seu al desembre del 1928, fou reelegit en el càrrec en els capítols provincials del 1931 i del 1934, any que renuncià (novembre). Com a provincial, fundà les cases de Granollers i de Sitges el 1933, les quals depenien d’associacions de pares, a fi d’eludir la prohibició d’ensenyar que la llei de congregacions havia dictaminat contra els religiosos; admeté la direcció d’escoles parroquials; reobrí la residència per a estudiants de Lovaina; fundà una casa noviciat a Mèxic, no solament per a vocacions autòctones sinó també pensant en la possibilitat d’enviar-hi les de Catalunya; aprovà la fundació de la sucursal de la Víbora a l’Havana, i establí el Dia del Seminari Calassanci, per al foment de les vocacions i per a recaptar almoines.
Durant la Guerra Civil visqué amagat amb una família i actuà de fet com a aglutinador dels escolapis; exercí el ministeri sacerdotal clandestinament. Nomenat delegat provincial pel pare Manuel Bordàs, superior provincial, en nom seu reobrí totes les cases el 1939.
Del 1940 al 1943 fou rector del col·legi de Nostra Senyora de Barcelona, i comprà la casa veïna número 275, on construí la capella als baixos. Tornà a ser elegit provincial en els capítols del 1943 i del 1946. En aquests sis anys de provincialat tingué part activa en la restauració de la província i tornà als models anteriors a la persecució religiosa; permeté la permanència a Los Angeles dels primers escolapis, els quals crearen després la primera fundació als Estats Units d’Amèrica; admeté la fundació de Wad-Ras a Barcelona, casa residència depenent de la Junta de Protecció de Menors, i organitzà les festes del tercer centenari de la mort, i el segon de la beatificació, de sant Josep Calassanç amb la vinguda de les relíquies del cor i la llengua del sant, les quals visitaren totes les cases escolàpies, els llocs on el sant havia treballat i Ripoll. Amb motiu del bicentenari de la creació de la província escolàpia de Catalunya, nomenà un equip perquè en publiqués la història.
Obres
- El progrés de la ciutat.Històriques, 3. Sabadell: Tip. Vives, 1938, “Biblioteca de les famílies”, 13.
- "Nuestro saludo”. La Academia Calasancia. Boletín de la Agrupación de Ex-Alumnos del Real Colegio de Nuestra Señora (Barcelona 1947), núm. 2, pàg. 1-3.
Bibliografia
- "Consueta”. Ephemerides Calasanctianae (Roma novembre-desembre 1955), núm. 6, pàg. 154-160.
- Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Vol. III, Barcelona: Generalitat de Catalunya / Editorial Claret, 2000, pàg. 714.
- Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Ediciones Calasancias, 1983, pàg. 573-574.
- Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya.
- Vilà i Palà, Claudi (1944). Real Colegio de Nuestra Señora de las Escuelas Pías. Notas históricas. Barcelona: Escuelas Profesionales Salesianas.