Obrer del ram del vidre, fou, amb Pere Cané, un dels principals dirigents de la CNT a Badalona. Adscrit al corrent trentista i amic de Joan Peiró, del qual fou sotssecretari quan aquest era ministre (1937), tingué relació també amb Daniel Cardona i polítics d’altres tendències, i fou alcalde de Badalona durant la guerra civil. Refugiat a l’Estat francès des del 1939, residí molts anys a Prada de Conflent i col·laborà en diversos periòdics de l’exili. És autor de Records d’un sindicalista llibertari català, 1916-1943 (1976).