Joan Maria Solà i Mestre

(Igualada, Anoia, 1853 — Barcelona, 1926?)

Jesuïta i publicista.

Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer (1867). Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa. Fou també prefecte d’estudis a Barcelona. És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924. Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua. Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro.