Joan Marimon

(Igualada, Anoia, 1733 — Igualada, Anoia, 1813)

Missioner franciscà.

Destinat a Amèrica, el 1748 es traslladà a Lima (Perú), on professà a l’orde franciscà (1751). El 1774 fundà a Lima una casa d’exercicis espirituals, de la qual fou director durant més de 40 anys. Dins de l’orde, exercí els càrrecs de definidor, guardià i superior provincial (1791) i, en el camp diocesà, fou nomenat examinador sinodal de l’arquebisbat i també consultor de la Inquisició. Exercí de catedràtic de teologia de la Universitat de San Marcos i es destacà com a orador. Escriví respostes erudites a consultes i censures a diverses publicacions de l’època. Dins de la seva obra, publicà: Novenario sagrado y piadosa rogativa a la emperatriz Suprema de cielos y tierra... (1781) i Novenario a la Stma. Virgen María...que bajo el título de la Luz se venera en la iglesia del convento...de N.P.S. Francisco... (1818).