Obrer del port i, ocasionalment, pintor, fou un dels dirigents de la Federació Local de Societats Obreres, organitzada el 1901, i un dels vocals obrers de la junta local de reformes socials (1900-03). A partir de 1909-10 anà a Inca, on creà una persistent influència de l’anarcosindicalisme. El 1918, de nou a Palma, facilità l’entesa amb els socialistes i fou un dels organitzadors de la Federació de Societats Obreres de la casa del poble. Es convertí llavors en el màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims, com anteriorment ho havia estat de La Marítima Terrestre. Col·laborà regularment a Cultura Obrera (1919-22).