Vida
Nascut com Joan Faneca i Roca, restà orfe de mare (que morí després del part) i prengué els cognoms dels seus pares adoptius. Fou operari de joieria fins el 1959, any que guanyà el premi Sésamo de contes per la narració Nada para morir. Manifestà la seva afició per l’escriptura i el cinema col·laborant regularment en la revista Arcinema (1956-60) de Barcelona. Passà a viure a París (1961-63), on treballà en diversos oficis, i després viatjà per Cuba i Itàlia. Literàriament evolucionà des de posicions testimonials fins a la preocupació formal, posant sempre l’accent, però, en l’explicació d’una història que, sovint, s’emmarca en els ambients barcelonins contemporanis, amb una especial incidència en la postguerra. Publicà les novel·les Encerrados con un solo juguete (1961), Esta cara de la luna (1962), Últimas tardes con Teresa (1965, premi Biblioteca Breve i portada al cinema el 1984 per G. Herralde), La oscura historia de la prima Montse (1970, portada al cinema per J. Cadena el 1977), Si te dicen que caí (1973, premi internacional de literatura México, prohibida l’edició espanyola fins el 1976; portada al cinema per V. Aranda el 1989), La muchacha de las bragas de oro (1978, premi Planeta i portada al cinema per V. Aranda el 1980), Un día volveré (1982, convertida en sèrie el 1993 per F. Betriu), Ronda del Guinardó (1984, premi Ciutat de Barcelona 1985), El fantasma del cine Roxy (1985), El amante bilingüe (1990, premi Ateneo de Sevilla i portada al cinema el 1993 per V. Aranda), El embrujo de Shanghai (1993, Premio de la Crítica 1994 i portada al cinema per F. Trueba el 2002), Rabos de lagartija (2000, premis Nacional i de la Crítica 2001), Canciones de amor en Lolita’s Club (2005), Caligrafía de los sueños (2011), Noticias felices en aviones de papel (2014) i Esa puta tan distingida (2016). També és autor dels reculls de narracions Teniente bravo (1987); Un paseo por las estrellas (2001), recull d’articles publicats en El País; La gran desilusión (2004), crònica dels anys trenta i quaranta, i Momentos inolvidables del cine (2004), en què fa una tria dels 99 fotogrames que considera més preuats. Amb Javier Coma escriví el volum Cine y literatura (1998), i traduí, entre d’altres, l’obra de Cesare Zavattini, Straparole. Diario de cine y de vida (1968).
Escriví el seu primer guió cinematogràfic original per a Fernando Trueba el 2003, El guardián del abismo. Anteriorment, havia intervingut en els guions d’El gran rebelde (1962, Georges Lampin); La vida es magnífica (1964, Maurice Ronet); Donde tú estés (1963, Germà Lorente); Mi profesora particular (1972) i El llarg hivern (1991), ambdós de Jaume Camino; Huída hacia la muerte (1976, Joaquín Bollo Muro) i Libertad provisional (1976, Roberto Bodegas).
El 1997 obtingué el premi Juan Rulfo, el 2002 la Medalla d’Or al mèrit cultural de l’Ajuntament de Barcelona i el 2008 el premi Cervantes.
Pòstumament es publicaren els seus diaris escrits entre el 1933 i el 2020, Notas para unas memorias que nunca escribiré (2021).
Bibliografia
- Claudín, V.: Juan Marsé. La barriada como mundo literario, Ocio-Cultura / Liberación, 17-02-1985, p. 16-17.
- Rodríguez, E. i García Montero, L.: Juan Marsé. El escritor y su ciudad, La Esfera / El Mundo, 17-07-1993, p. 1-4.
- Domínguez, L.: Joan Marsé, novel·lista, Cultura / Avui, 28-05-1998, p. 10-11.
- Erice, V.: Guión cinematográfico de "La promesa de Shanghai". Adaptación de la novela "El embrujo de Shanghai" de Juan Marsé. Plaza & Janés, Barcelona 2001.