Es llicencià en farmàcia i en filosofia i lletres, i exercí de farmacèutic a Martorell. Col·laborà, generalment en català i amb articles apologètics populars, a la premsa catòlica del seu temps (Lo Burinot, Lo Crit de la Pàtria, etc.). Publicà llibres de poesia, d’un caràcter festiu i moral (La boira, 1886; La tabola, 1890; Lo pot petit, 1901), de controvèrsia (Lo lliberalisme és la ruïna d’Espanya, 1891), de gramàtica (Fruita tarada. Errades catalanes molt usuals i regles ortogràfiques per a evitar-les, 1916) i el monòleg L’ordinari i el recull miscel·lani Salat, picant i coent (1896). Traduí alguns dels Cantares gallegos de Rosalía de Castro (Poesies gallegues, 1917).