Joan Mascaró i Fornés

(Santa Margalida, Mallorca, 8 de desembre de 1897 — Comberton, Cambridge, 19 de març de 1987)

Orientalista especialitzat en llengua i en cultura sànscrites.

Vida i obra

Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka. Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita, editada i representada el 1935.

L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul, una tria dels Upanishads. La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore. El 1939 s’instal·là a Cambridge. Col·laborà en el Bulletin of Spanish Studies. El 1955 seleccionà i prologà, en anglès, el volum Poemes de Keats, amb litografies de Lola Anglada.

Ha publicat Lamps of Fire (1958) —recull de textos místics i de pensament espiritual de les grans religions del món— i estudis i traduccions a l’anglès d’obres sànscrites i del pali, especialment els Upanishads, el Bhagavad-Gita, que, finalment i fruit de més de vint anys de treball, es publicà complet l’any 1962, i el Dhammapada (1973), tots reeditats sovint —molts traduïts al castellà a Mèxic—, els quals influïren decisivament en el desvetllament de l’interès per la filosofia i la mística orientals dels anys seixanta i setanta, especialment als països anglonord-americans.

A partir de la recuperació de la democràcia a l’Estat espanyol començà un procés de recuperació de la figura i obra de Joan Mascaró en el món català. L’any 1983 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB). L’any 1983 es publicà Bhagavad-Gita i el 1986 Llànties de foc.

Després de la seva mort es publicà un inèdit molt valuós, The Creation of Faith / La creació de la fe (1993), una tria dels seus pensaments i aforismes, i la seva correspondència amb Joan Francesc March i Qués, Cartes d’un mestre a un amic (1993), i amb Carles Pi i Sunyer, Correspondència (1939-1951) (1994). Posterioment es publicà en dos volums Correspondència de Joan Mascaró (1998) i Diàlegs amb l’Índia (2001), recull d’articles, pròlegs i conferències que han ajudat a difondre el seu coneixement i pensament.

Bibliografia

  • López, G. i Mas, A. (ed.) (1997): Joan Mascaró i Fornés, 1897-1987. Palma, Universitat de les Illes Balears.
  • Massot i Muntaner, J. (1989): “Joan Mascaró i la guerra civil”, dins Miscel·lània Joan Bastardas. Vol. 1. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII. Barcelona, PAM, p. 317-339.