Joan Mates

(?, ? — Barcelona, Barcelonès, 1431)

Pintor.

Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès. Actiu a Barcelona des del 1391. La seva obra, al darrer quart del s XIV, és contemporània de l’estil italogòtic i recorda el de la maduresa dels germans Serra. En la seva evolució s’integrà en l’estil internacional, introduït per Lluís Borrassà, de qui fou coetani. Acabà (1409) el retaule de Sant Antoni (catedral de Barcelona), contractat i iniciat per Pere Serra. La seva personalitat s’identifica amb la de l’anònim Mestre de Penafel, per tal com coincideix l’estil amb els retaules de Santa Llúcia i de Sant Miquel procedents de Penafel (Penedès). L’estil italogòtic s’evidencia per la sensibilitat i el gest de les figures, a les quals confereix una gran elegància i lirisme, en tant que l’apropament a l’estil internacional es fa palès pel caire dinàmic i vital que prenen les representacions humanes, el gust pel color i l’enriquiment dels fons, tot voltat de notable espontaneïtat. Hom li coneix, entre d’altres, el retaule de Sant Jaume de Vallespinosa (Museu Diocesà de Tarragona), el de Santa Margarida de Valldonzella, el de Sant Martí i Sant Ambròs (1411-14, catedral de Barcelona), el de Sant Sebastià de la Pia Almoina (Museu d’Art de Catalunya), l' Anunciació (Museu de Càller) i el Sepeli de Crist de la Generalitat de Catalunya (Museu d’Art de Catalunya).