Doctor en teologia per València i en dret canònic per Toledo. El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola. Destacat lul·lista, considerà que cal extreure coneixements de les obres de Llull per a enriquir la neoscolàstica. Tingué una gran influència en la “Revista Luliana” (1901-05). De les seves obres cal destacar Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull: naturaleza del alma, publicada a “Museo Balear” el 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de R.Lulio (1904) i El optimismo del beato Raimundo Lulio (1904).