Joan Mei

(Oprech, Termond, Flandes, ? — València, 1556)

Impressor flamenc, establert a València des del 1535, on inicià la dinastia d’impressors més important de la ciutat dels s. XVI i XVII.

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats: es féu veí de València i obrí una llibreria. El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat. Publicà des dels Furs (1545, 1555) i les Constitutiones de la seu (1546) fins a texts universitaris (de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes), l’edició catalana de la Crònica de Beuter (1538) i les Apologiae d’Anyes. La seva vídua, Jerònima Galès, continuà la impremta, sola fins el 1558, amb el seu segon marit, l’impressor Pedro de Huete, fins a la mort d’aquest, el 1581, i associada amb el seu fill, Pere Patrici Mei i Galès, fins a la seva mort, el 1588.