Joan Mínguez i Defís

(Valdo, San Luis, Argentina, 7 de maig de 1900 — Barcelona, 8 de juliol de 1960)

Escriptor.

Vida i obra

Estudià al seminari de Girona (1913-18). Instal·lat a Barcelona (1919), col·laborà en revistes com Mirador i La Revista, i traduí per a la Fundació Bernat Metge les Elegies de Properci i de Tibul (1925).

Publicà reculls de lleugera aproximació a l’estètica del postsimbolisme, els quals combinen el lirisme amb l’humor i la sàtira: Primícies (1920), La lluita en el repòs (1921) i Moments (1924). És autor de Dies verges (1929), una novel·la d’arrel psicològica sobre l’adolescència. Publicà també el volum de contes Magda la generosa (1931) i la biografia El Dr. Andreu (1926). En teatre, escriví obres com L’hora del secret (1931) i Una veu llunyana.

La seva filla Núria Mínguez i Negre (Barcelona 1927) ha publicat les novel·les psicològiques Les forces del mal (1970), El món és una mentida (1972) i Una casa a les Tres Torres (1974).

Bibliografia

  • Riba, C. (1986): Obres completes/3. Crítica, 2. Barcelona, Edicions 62, p. 28-31.
  • Tasis i Marca, R. (1935): Una visió de conjunt de la novel·la catalana. Barcelona, Publicacions de La Revista, p. 62-64.