Estudià al seminari de Girona (1913-18). Instal·lat a Barcelona (1919), col·laborà en revistes com Mirador i La Revista, i traduí per a la Fundació Bernat Metge les Elegies de Properci i de Tibul (1925).
Publicà reculls de lleugera aproximació a l’estètica del postsimbolisme, els quals combinen el lirisme amb l’humor i la sàtira: Primícies (1920), La lluita en el repòs (1921) i Moments (1924). És autor de Dies verges (1929), una novel·la d’arrel psicològica sobre l’adolescència. Publicà també el volum de contes Magda la generosa (1931) i la biografia El Dr. Andreu (1926). En teatre, escriví obres com L’hora del secret (1931) i Una veu llunyana.
La seva filla Núria Mínguez i Negre (Barcelona 1936-2018) farmacèutica de professió, publicà més d’una trentena d’obres, entre les quals, les novel·les psicològiques Les forces del mal (1970, Premi Immortal Ciutat de Girona), El món és una mentida (1972), Una casa a les Tres Torres (1974, Premi Ciutat de Palma), Amanda, Amanda (1987), El crim d’una nit d’estiu (1989), Mort per un tarot (1996) i Els misteris del Pedraforca (2005), o el recull de relats Una dona ha de morir (1987).
Bibliografia
- Riba, C. (1986): Obres completes/3. Crítica, 2. Barcelona, Edicions 62, p. 28-31.
- Tasis i Marca, R. (1935): Una visió de conjunt de la novel·la catalana. Barcelona, Publicacions de La Revista, p. 62-64.