El 1955, a Barcelona, féu estudis de medicina. Fou representant d’un quartet musical de Barcelona que promocionà de manera remarcable; aconseguí diversos contractes per treballar a diferents països europeus i també una gira per Amèrica (Xile, Argentina, Colòmbia, etc.). Arran de la seva participació en activitats anti-franquistes, el 1956 hagué de fugir a l’estranger. Finalment s’establí a Colòmbia, on instal·là amb un amic un magatzem d’articles diversos a la població de San Juan Urabá (a la zona selvàtica de la costa colombiana). Amb grans dificultats i en una regió on actuava la guerrilla, fundà un hospital i, fins i tot, aconseguí obrir un petit aeroport per avionetes. Fou nomenat president de la Junta de Millores Públiques de San Juan Urabà. Posteriorment, es traslladà a Cartagena (Colòmbia), on treballà al laboratori Schering AG Berlín. En l’etapa del boom del petroli de l’Equador, cap el 1970, fixà la seva residència a Guayaquil. Engegà diverses empreses especialitzades en ferreteria a l’engròs i materials per a la construcció que, el 1991, ocupaven, uns 150 treballadors. Per altra banda s’integrà a les activitats dels catalans residents a l’Equador; ha estat soci-fundador i vicepresident del Casal Català de Quito .