Col·laborador del Diari Català i de Lo Nunci, escriví alguns drames i comèdies en llengua castellana i una vintena de comèdies d’arrel i intenció populars, entre les quals Endavant les atxes! (1877), De Nadal a Sant Esteve (1878), Ral per duro (1880), Les devanadores (1881), La nit de nuvis (1882), L’hortolana del Born (1883) i Quatre casats i un viudo (1885). També parodià diverses obres de Pitarra: Cèrcol de bóta (1881), Lo bando de l’alcaldia (1882) i Baralla de pescateres (1887). La Gran Exposició (1888), poema burlesc també relacionable amb una llarga tradició satírica popularitzant, polimètric i a manera d’epopeia, pren paròdicament la Divina comèdia com a punt de referència de gènere.
Fou també llibretista de sarsueles i operetes, en col·laboració amb Narcís Campmany: Les cues (amb música de Joan Rius, estrenada el 1876) i, amb música de Nicolau Manent: El cant de la Marsellesa (1877); El rellotge del Montseny (1878); De la terra al sol (1879), El secret dels savis (1892), etc. i algunes altres en castellà. És fill seu el poeta Joan Molas i Valverde.