Feu la carrera de dret i fou degà del col·legi d’advocats de Barcelona. D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política, Regidor per Barcelona (1901), fou diputat a corts (1906) per Lleida durant la Solidaritat. Republicà independent, fou senador (1913) i es féu un gran prestigi com a professional. Defensà els implicats en el complot de Garraf i el patrimoni de la família Macià. Governador civil de Barcelona (1932), alt comissari d’Espanya al Marroc (1933), governador general de Catalunya i president de la Generalitat (del 17 de febrer al 4 de març de 1936) i ministre de la governació (del 13 de maig al 18 de juliol de 1936).
Acabada la guerra civil, s’exilià, el 1939, a Mèxic. En aquest país publicà, a la “Col·lecció Catalònia”, Mossèn Cinto (1944), una biografia en defensa del poeta, el qual coneixia en profunditat perquè n’havia estat marmessor. També publicà treballs jurídics i textos periodístics sobre temes polítics.