Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà (1916) en dret i ciències socials. Juntament amb Guillem M.de Brocà i F.Maspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català. Publicà Heredaments prelatius (1916), El heredamiento universal... (1917), Legislación de accidentes del trabajo (1957), La nueva legislación de procedimiento laboral (1958), La vida y la muerte del bandolero Serrallonga (1974) i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials.