Vida i obra
Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona (1873), en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals. Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya (1868) i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic (1870).
Feu col·laboracions literàries (poemes, articles crítics i traduccions) i alguna vegada tècniques (sobre botànica i meteorologia especialment) a Lo Gai Saber, La Renaixença, La Il·lustració Catalana i Revista Literària, entre altres publicacions.
Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari (1871) i mantenidor (1872) dels Jocs Florals de Barcelona, en què obtingué (1866 i 1881) dos accèssits i, el 1881, un premi extraordinari per una imitació d’Horaci, autor que havia traduït, com també Homer (publicà un fragment de la Ilíada a l’Anuari Català, el 1875), Píndar, Ovidi, Tirteu, Andersen i Everaerts. Un recull de Vers i prosa fou publicat a “Lectura Popular” (1916).
Fou secretari de la Societat Botànica Barcelonesa (1872-74), soci actiu de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i secretari (1882-84) i president (1888-90) de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. La seves obres inèdites i el seu arxiu desaparegueren.
Bibliografia
- Duran Tort, C. (2004): “Crònica vigatana de 1870. Dues cartes de Joan Montserrat i Archs a Antoni Aulèstia i Pijoan”. Ausa, 154, p. 251-538.