Fou un dels organitzadors de l’Associació de Teixidors de Barcelona (1840), i impulsà i presidí una primera junta, amb representants de diferents oficis (1841). També presidí la Societat Protectora dels Teixidors del Cotó del Principat (1841-42). Intervingué en l’alçament contra Espartero del novembre del 1842 i després en la revolta de la Jamància (setembre-novembre del 1843), i hagué de fugir a França.