Doctorat en drets a la universitat literària de Mallorca, el 1788 hi guanyà una càtedra de dret canònic. El 1794 fou nomenat canonge de la catedral de Mallorca, però no fou ordenat de sacerdot fins l’any següent. No acceptà l’arquebisbat de San Juan de León (Caracas), que li fou ofert el 1807. Els anys 1812-13, 1818, 1821 i 1835 exercí el càrrec de vicari general governador de la diòcesi de Mallorca, i es mostrà partidari de la constitució i d’Isabel II. Escriví cartes i poemes en llatí i publicà diverses circulars i un elogi del bisbe Bernat Nadal (1819). Fou membre de l’Academia de la Historia (1817).