Militant socialista, responsable departamental durant la clandestinitat, destacà sobretot pel seu dinamisme a socórrer els exiliats republicans fugits de l’Estat espanyol el 1939 al camp de Sant Cebrià i altres. Aquesta col·laboració amb l’exili republicà i català continuà amb l’organització de xarxes d’evasió cap al sud de membres de la resistència i amb la constitució sota la seva protecció de l’organisme consultiu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (1977) a l’ajuntament de Sant Cebrià de Rosselló, del qual fou alcalde des de 1956. Feu erigir un monument al president Lluís Companys (1976), obra de Miquel Paredes. Escriví, en francès, Bretagne mienne (1951), Roussillon terre des dieux (1952), Saint Cyprien de Desnoyer (1970), Parcours, “Paco”, Espagne 1936-1939 (1972), Simples Histoires (1974), Mains jointes, France 1940-1945 (1976), Chemins et sentiers (1979) i Confidences (1981).