L’any 1939 s’incorporà al Banc de Sabadell, dins del qual ascendí gradualment. El 1972 fou designat director general adjunt, el 1976 director general, i el 1981 conseller director general.
En aquest càrrec pilotà, junt amb el president Joan Corominas i Vila, l’expansió de l’entitat que la convertí en un dels primers bancs de l’Estat espanyol: des de mitjan anys seixanta fins el 1990, que cessà en el càrrec i es jubilà, els fons propis passaren d’uns dos milions a 53 mil milions de pessetes i el nombre de treballadors d’uns 150 a quasi 4.000.
Del 1990 al 1996 exercí la vicepresidència del consell d’administració de l’entitat i el 1996 fou nomenat president vitalici de la Fundació Banc Sabadell. L’any 1976 fou designat vocal del Consell Superior Bancari i el 1976 i el 1984 membre del consell general de l’Associació Espanyola de la Banca. El seu fill Josep Oliu i Creus fou nomenat director del Banc Sabadell l’any 1990.