Estudià a Barcelona amb Mercè Capsir, amb qui debutà el 1945 al Teatre Principal de Girona interpretant el paper de Des Grieux, de Manon, de J. Massenet. El 1947 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en el paper de Paco, de La vida breve, de Falla, i el 1949 interpretà el Paulino d’Il matrimonio segreto, de D. Cimarosa. Continuà la seva carrera a Itàlia, on tingué com a mestre Edoardo Fornarini, i el 1948 debutà al San Carlo de Nàpols en el paper de Jaquino de Fidelio, de Beethoven, i en el de Fenton de Falstaff, de Verdí, i l’any 1956 hi interpretà el Pamino de La flauta màgica, de Mozart. També el 1956, protagonitzà el paper d’Almaviva d’El barber de Sevilla al teatre La Fenice de Venècia i el 1958 actuà en L’heure espagnole, de Ravel, a la Scala de Milà. Amb les seves interpretacions contribuí a la revalorització de Rossini, especialment a partir de la seva actuació en La Cenerentola al festival de Glyndebourne del 1952. Destacà, a més, en obres de Massenet (Werther), Donizetti, Bizet i Verdi. Posteriorment, tornà a cantar al Liceu (Faust, d’A. Boito, 1969). Del 1971 al 1976 formà part de la companyia estable de l’òpera estatal de Viena. Casat amb la soprano Tatiana Menotti, el 1977 es retirà i es dedicà a la docència. Fou jurat del premi de cant Manuel Ausensi fins el 2007.