Joan P. Sánchez i Marín

(La Unión, Múrcia, 1 de març de 1899 — Barcelona, 21 d’abril de 1992)

Joan P. Sánchez i Marín

© Família Sánchez

Sindicalista i polític.

Home de sòlida formació intel·lectual i d’educació francòfona, racionalista i il·lustrada, milità al PSOE. Federalista convençut, fou secretari general de la Federació de Barcelona de la UGT (1931-34) i defensà infructuosament l’autonomia de la UGT de Catalunya, per la qual cosa participà en l’escissió de gran part dels seus sindicats (1934). Fou elegit secretari general de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, UGSOC (1934-36), organització afí a la Unió Socialista de Catalunya, USC. Candidat a les eleccions generals (1936) en les llistes del Front d’Esquerres en representació de la USC, fou el primer socialista elegit diputat a les Corts Espanyoles per la ciutat de Barcelona, però renuncià a l’acta de diputat en favor del Dr. Ramon Pla i Armengol.

Comissari polític amb grau de coronel de l’Exèrcit de la República, lluità durant la Guerra Civil Espanyola al front de Madrid (1936-38). Exiliat a França i Mèxic (1939-47), col·laborà en l’organització política de l’exili republicà. Retornà clandestinament i participà en la resistència antifranquista (1947-52) fins que fou empresonat (1952) i condemnat sota l’acusació de rebel·lió militar. Fou candidat a les eleccions al Senat (1982) pel Partit Socialista (PSOE, Sector Històric).