Vida i obra
Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868. Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868. Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso (1868-73), adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla. Fou diputat a les corts constituents del 1869. Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893.
S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva consagració arribà amb drames romàntics en castellà, centrats en la història de Mallorca o de la Corona d’Aragó, a partir de l’estrena a Madrid, el 1859, de La campana de la Almudaina (de primer titulada Corona de espinas), editada el mateix any i en anys successius. Tingué arreu un èxit espectacular i Frederic Soler la parodià a L’esquella de la torratxa (1864). Escriví després La cruz de la redención (estr. 1860), a l’entorn de la guerra d’Àfrica; La espada y el laúd (1865), protagonitzada per Ausiàs Marc, autor de qui havia traduït alguns poemes al castellà, i, finalment, Don Pedro del Puñalet (escrita cap al 1874 i no estrenada fins el 1900). Deixà dispersa en publicacions o inèdita una abundosa obra poètica en castellà i poemes en català de caràcter humorístic i circumstancial.
Presidí l’Ateneu Balear (1862-78), on desenvolupà una intensa activitat.
Bibliografia
- Vidal, M.À. (2001): “Poesia inèdita en català de Joan Palou i Coll”. Lluc, 824/825, p. 32-38.
- Vidal, M.À. (2002): “Sóller i Miramar, dos poemes de Joan Palou i Coll”. Lluc, 830/831, p. 51-55.