El seu cognom és grafiat habitualment Xammar. Formà part del consell reial, i fou assessor del batlle de Barcelona. Era doctor en dret, professor de dret canònic a l’estudi general de Barcelona i cònsol de llotja. El fet d’ésser assessor de la batllia general féu que, l’any 1641, fos declarat enemic del Principat, però pocs anys després fou rehabilitat.
És autor de les obres De officio iudicis et advocati (1639), Civilis doctrina de antiquitate et religione, regimine, privilegiis et preheminentiis inclitae civitatis Barcinonae (1644), obra reimpresa el 1688 amb addicions de Mont-ras, amb pròleg de Bonaventura de Tristany, i citada sovint en acords i dictàmens del consell barceloní, i Rerum iudicatarum in Sacro Regio Senatu Cathaloniae sub diversis diffinitionibus cum rationalibus, seu allegationibus (1657).