Format a Llotja, fou deixeble de Venanci Vallmitjana. Treballà a la nova catedral de Vitòria (1909) i a Burgos. Participà, a Barcelona, en els treballs preparatoris de l’Exposició Internacional. És autor del Somni de Bernat Metge (Barcelona, Fundació Bernat Metge) —d’un realisme fantasiós i detallístic—, dels monuments a Maria Cristina (Sant Sebastià) i Pedro Viteri (Mondragón) i de nombrosos retrats, que foren la seva especialitat.