Joan Planas i Feliu

(Santa Coloma de Farners, Selva, 12 de juny de 1847 — Figueres, Alt Empordà, 5 de gener de 1896)

Eclesiàstic, poeta i compositor.

Vida i obra

Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada (1881), setmanari gironí de marcat to conservador. Se significà a La Renaixença, on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes.

Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista; el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives (1910) i a la sisena sèrie de “Lectura Popular” (1915).

Com a compositor és autor de dues misses per a veus i acompanyament instrumental.

Bibliografia

  • Vila, P. (2007): “‘La memòria dels morts’, un poema d’A.M.L. De Lamartine, en versió catalana de Joan Planas i Feliu (1881)”, dins Diverses autors: Miscel·lània Ricard Torrents. Scientiae patriaeque impendere vitam. Vic, Eumo, vol. I, p. 277-292.