Joan Pons i Pons

(Ferreries, Menorca, 25 de desembre de 1960)

Novel·lista.

Fundador de la Revista Postal. Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi (1991) i les novel·les Nàufrags (1993, premi Ateneu de Maó 1992) i la juvenil Els ecos de l’horitzó (1999), mentre que amb Remant al sol (2001) guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000.

Amb El laberint de les girafes (1999), que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols (2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998), Sorra a les sabates (2005) i Barba-rossa (2006), novel·la històrica amb rerefons contemporani que reconstrueix la història dels atacs pirates de Barba-rossa el 1535 a l’illa de Menorca i la vida d’un jove caçador d’ocells. El 2009 guanyà el Premi Ciutat d’Alzira amb La casa de gel, publicat el 2010. També ha publicat les novel·les Remant cap al sol (2010), Gossos de pluja (2010), L’illa dels arbres vençuts (2016) i La malaltia del cor (2022), i el poemari L’illa dels arbres vençuts (2016).