Joan Profitós i Fontà

(Balaguer, Noguera, 19 de juliol de 1892 — Barcelona, 7 de gener de 1954)

Joan Profitós i Fontà

© Escola Pia

Religiós escolapi, pedagog i parvulista.

Biografia

Després de cursar les primeres lletres als escolapis de la seva ciutat, entrà a l’Escola Pia i vestí la sotana a Moià el primer de novembre de 1906 i hi professà el 9 d’agost de 1908. Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Terrassa. Fou ordenat de sacerdot el 14 de desembre de 1914. Des d’aquest any s’encarregà de la classe de pàrvuls al col·legi Calassanci de Barcelona. Hi veié la necessitat d’estudiar psicologia infantil i de treballar per al desenvolupament harmònic del cos i la ment de l’infant. Foren autors preferits Claparède, Decroly i més tard Maria Montessori, quan aquesta pedagoga visità Barcelona el 1918. Va recórrer a Joan Llongueras, Artur Martorell, Antoni Pérez Moya per a trobar material per a les aules. Comprengué que el català era la llengua en la qual els nens havien d’aprendre i per això es decidí a confeccionar una sèrie de llibres de lectura en català començant per les beceroles; sortiren a partir del 1919 amb una gran pulcritud d’impremta i il·lustracions dels més acreditats dibuixants de l’època: Miquel Cardona, Josep Obiols, Pere Esquius i Torné i Joan Llaverias. Buscà connectar amb la tradició escolàpia llegint els documents que en aquell moment s’havien publicat de Josep Calassanç. S'informà amb el pare Josep Guañabens i el seu oncle Joan Profitós i Roca, també escolapi, que l’hi explicà costums, tradicions i folklore català. Treballà també per aplicar les novetats pedagògiques a la catequesi aprenent de Montessori i de mossèn Antoni Batlle; el pare Profitós popularitzà en els col·legis escolapis la pràctica, per exemple, de l’entrega de símbols com a preparació de la primera comunió.

El curs 1922-23 el passà a Igualada al front de la classe de pàrvuls i després anà destinat a Olot (1923-31) com a professor de secundària i director de l’internat. El 1926 organitzà unes colònies d’estiu com les que havia vist a Vilamar portades per Artur Martorell. Aquests anys viatjà per França, Anglaterra, Bèlgica, Itàlia i Suïssa documentant-se sobre l’ensenyament. Estigué un curs (1931-32) a Balmes (Barcelona) i el 1932 fou destinat a Terrassa. Impulsà la catalanització de l’escola amb els seus llibres de lectura i acollí amb el pare Josep Sarri els primers joves que volien formar un grup dintre de la Federació de Joves Cristians. Contribuí també a dignificar les celebracions litúrgiques a la capella del col·legi.

El 1935 fou nomenat assistent i secretari provincial: passà a residir a Sant Antoni de Barcelona. L’estiu del 1936 passà a Itàlia en el vaixell Tevere. Aviat, però, decidí tornar a l’Estat i posar-se a Iratxe com a secretari al costat del pare Manuel Bordàs, nomenat provincial per la desaparició a Barcelona del pare Prudenci Soler. Des de l’exili coordinà les ajudes al escolapis que quedaren a Catalunya, portà fitxa de totes les incidències que esdevenien. El 1938 anà a Balaguer a prendre possessió del primer col·legi català que es recuperava. El 1939 renuncià als dos càrrecs provincialicis i fou destinat a Sabadell. Feia uns quants anys que s’havia iniciat a la zona franquista una campanya contra el pare Profitós acusant-lo d’atemptar contra el Nuevo Estado amb els seus llibres de lectura. En represàlia, el Ministeri d’Educació condicionà l’aprovació del batxillerat als escolapis de Sabadell al fet que el pare Profitós fos apartat de la ciutat. El pare provincial el traslladà  a Tàrrega, on residí dos cursos (1944-45, 1945-46). Tornà a Sabadell per ser-ne el rector (1946-52). El 1952 fou nomenat assistent provincial encarregat de fomentar la millora de l’ensenyament. Amb altres religiosos experts preparà qüestionaris de primària i fundà una biblioteca pedagògica per a la formació dels mestres. La sobtada mort no permeté treure'n fruit.

El dia 1 de maig de 1955 l’Ajuntament de Balaguer li dedicà una avinguda.

Obres 

  • Cartilla. Silabario español. Primera parte. Barcelona: Seix y Barral, 1940 (9 edicions).
  • "Crònica de 1936”. Catalaunia, núm. 290 (Barcelona 1986), pàg. 2-6. Original manuscrit en APEPC: 06-22 / caixa 4.
  • "De l’esperit i de la terra: Joventut Catalana”. La Falç,núm. 122 (Balaguer, març del 1922), pàg. 3-4.
  • "De l’esperit i de la terra: Nadal”. LaFalç, núm. 120 (Balaguer, gener del 1922), pàg. 10.
  • "De l’esperit i de la terra: Santa Maria”. LaFalç, núm. 121 (Balaguer, febrer del 1922), pàg. 4.
  • El meu llibret. Sil·labari català
  • El llibre del infants. Primer grau. Sèrie graduada de llibres de lectura. Barcelona: Editorial Catalana, 1922 (2 edicions).
  • Llibre dels nois. Segon grau. Sèrie graduada de llibres de lectura. Barcelona: Imp. Elzeviriana y Librería Camí, 1933.
  • El llibre dels minyons. Tercer grau. Sèrie graduada de llibres de lectura
  • "La Colònia Vilamar”. La Academia Calasancia, núm. 777 (Barcelona, desembre del 1923), pàg. 459-461.
  • "La Colònia escolar de l’Escola Pia d’Olot”. La Academia Calasancia, núm. 802 (Barcelona, maig del 1926), pàg. 189-192.
  • "L’educació dels trinxeraires a Barcelona”. La Academia Calasancia, núm. 780 (Barcelona, 1 de març de 1924), pàg. 73-78.
  • "L’Escola Pia i Catalunya”. LaFalç, núm. 82 (Balaguer, novembre del 1918), pàg. 4-5; núm. 83 (desembre del 1918), pàg. 4-5; núm. 85 (febrer del 1919), pàg. 2-3; núm. 87 (abril del 1919), pàg.4-6.
  • "Lletra desclosa. A Mn. Jaume Calvet i choristes de l’Orfeó Sant Jordi”. La Falç, núm. 100 (Balaguer, maig del 1920), pàg. 4-5.
  • "L’obra de Mn. Baldiri Rexach”. La Academia Calasancia, núm. 779 (Barcelona, 1 de febrer de 1924), pàg. 45-49.
  • Mi librito. Primera parte
  • Mi librito. Segunda parte (adaptació castellana d'El meu llibret). Barcelona: Publicaciones Calasancias, 1920 (3 ediciones).
  • "Pessebres d’infants”. Pla i Muntanya, núm. 145 (Balaguer, 20 de desembre de 1930), pàg. 6-7.
  • Vida de Sant Josep de Calassans. Fundador de l’Escola Pia.
  • Vida de Sant Pompili Ma Pirroti, sacerdot i mestre de l’Escola Pia. (Traducció de l’italià). Barcelona: Imp. Elzeviriana y Libería Camí, 1934.
  • Vida de San José de Calasanz, fundador de las Escuelas Pías. (Traducció de l’italià). Barcelona: Librería Escolar Spica, 1939 (2 edicions). 
  • (Traducció de l’italià). Barcelona: Foment de Pietat Catalana, 1920. (adaptació castellana d'El meu llibret). Barcelona: Publicaciones Calasancias, 1934.. Barcelona: Gràfiques Romestre, 1933.. Barcelona: Editorial Catalana, 1919 (4 edicions).

Bibliografia 

  • "Consueta”. Ephemerides Calasanctianae, núm. 4-5 (Roma, juliol-agost del 1955), pàg. 116-120.
  • Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya. Vol. III. Barcelona: Generalitat de Catalunya / Editorial Claret, 2000, pàg. 154.
  • Diccionario enciclopédico escolapio. Vol. II: Biografías de escolapios. Salamanca: Publicaciones Calasancias, 1983, pàg. 449.
  • Florensa, Joan (2010). El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans / Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana / Escola Pia de Catalunya.
  • Florensa, Joan. “L’exili dels escolapis catalans (1936-1939)". Catalaunia, núm. 321 (juliol-agost del 1989), pàg. 12-16.
  • Florensa, Joan. “El P. Profitós autor de llibres de lectura”. Dins Renovació pedagògica. XVII Jornades d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana, Figueres 12-14 novembre 2003.
  • Florensa, Joan. “El método Montessori, la catequesis y los escolapios”. Archivum Scholarum Piarum, núm. 63 (Roma 2008), pàg. 129-144.
  • Florensa, Joan. El P. Profitós, mestre de pàrvuls.  Barcelona, Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya, 1993 i Catalaunia, núm. 351 (maig-juny del 1993), pàg. 28-33.
  • Florensa, Joan. “La Biblioteca Pedagògica Provincial del P. Profitós”. Catalaunia, núm. 378 (Barcelona, setembre-octubre del 1996), pàg. 10-12.
  • Gonzàlez-Agàpito, Josep; i Marquès, Salomó (1997). “El libro escolar en catalán”. Dins Historia ilustrada del libro escolar en España del Antiguo Régimen a la Segunda República. Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
  • Piña i Batllevell, Antoni (1985). L’Escola Pia de Sabadell. La seva història, els seus mestres, els seus alumnes. Sabadell: CopiArt.
  • R. Valls i Montserrat (1997). Escola Nova i pedagogia catequètica a Catalunya (1900-1965). Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya.
  • C. Vilà i Palà (1974). Escuelas Pías de Olot. Salamanca, pàg. 347-380.