Entre el 1975 i el 1985 treballà en fotografia, cinema i vídeo, i, a partir d’aquest any, s’orientà cap al vídeo, a través del qual ha desenvolupat un treball d’experimentació amb el cos com a subjecte principal. L’artista dóna forma artística a la desestabilització de la imatge en el nostre món. Sovint presenta els seus vídeos dins d’estructures, integrats en una mena d’escultura. Entre els seus treballs destaquen les videoinstal·lacions Família (1990), Maria Muñoz (1992), basat en la desarticulació del cos de la ballarina, i Torturae (1996).