Estudià belles arts i dret a Barcelona. El 1956, un any després dels estudis universitaris, s’instal·là a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René. Exposà a la capital francesa conjuntament amb Dubuffet, Max Ernst, Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró. Exposà també a la París Gallery de Londres al costat de Victor Vasarely, Lucio Fontana, Auguste Herbin, Pierre Soulages i Eusebi Sempere. Obtingué el primer premi de l’ambaixador d’Espanya a París (1966), el premi Tina (1970). Fou seleccionat per a representar l’escola de París al Carnegie International del 1961 al 1967.
L'any 1971 tornà a Catalunya i s'establí a Pontós (Alt Empordà), i formà part del Grup 5, que incloïa també Domènec Fita i Emília Xargay. Aquest any, la Diputació de Girona li concedí la Medalla d'Or, Primer Premi de Pintura. Als anys setanta exposà sobretot a les comarques gironines. El 1974 la retrospectiva que li dedicà la galeria Dau al Set tingué un gran èxit. Als darrers anys de la seva vida sobresortiren les exposicions a les galeries José de la Mano de Madrid (2004) i a la Fundació Valvi de Girona (2011).
La seva obra assoleix netes transparències i amb la interpolació de plans de color crea ritmes formals plens d'íntima plasticitat i neta vibració dinàmica que constitueixen un estil característic que el converteix en un dels pintors cinètics més representatius i que li ha donat un gran renom.