Prevere i beneficiat de Santa Maria de Mataró (1571), el 1585 apareix relacionat amb el capítol de Vic i el 1586 era rector de Sant Genís de Plegamans. Mantingué relació amb el cercle cultural de Jeroni de Pinós, amb J. L. Vileta i el músic P. Alberg. L’obra en vers es conserva en dos testimonis: una edició impresa a Barcelona el 1573, La singular i admirable victòria que per la gràcia de N.S.D. obtingué el sereníssim senyor don Juan d’Àustria de la potentíssima armada turquesca, i un manuscrit conservat a París (conté gairebé tots els textos de l’edició a més de molts altres, alguns datats amb posterioritat a l’imprès), de la qual es feu una reedició el 1970.
Dins del conjunt es poden destriar diverses seccions (sense agrupació expressa en els originals) en català, castellà i llatí: un conjunt de poemes sobre la batalla de Lepant, una secció amb textos relacionats amb la figura i l’obra d’Ausiàs Marc, de qui era un gran admirador, propagador i imitador, poemes didacticomorals, poesia de certamen, glosses de romances, una secció d’obres espirituals, formada bàsicament per goigs, nadales i oracions glossades, i un incipient drama al·legòric en castellà, Historia llamada Viaje del hombre.
El poema que dona nom al llibre imprès —conegut pel títol més curt de Lepant— és un poema epicohistòric, escrit bàsicament en decasíl·labs de cobles creuades, que descriu la batalla i els seus antecedents més immediats, tot disposat en tres cants. L’argument és exposat com una epopeia del catolicisme enfront de l’enemic turc. Pujol reelaborà materials provinents de plecs solts poètics i noticiers amb esquemes del gènere èpic culte. De vegades, Pujol utilitza imatges i expressions molt properes a altres d’Ausiàs Marc, ben conegudes dels lectors, amb l’objecte de prestigiar el seu text. El propòsit del poema de Pujol és doble: compondre una lloança de la victòria catòlica com a victòria sagrada, i, alhora, és una reivindicació dels militars catalans que participaren en aquella fita mítica del catolicisme posttridentí. El conjunt ausiasmarquista comprèn el poema narratiu Visió en somni, en què se li apareix Ausiàs Marc —que es queixa de ser malentès, exalta la figura del canonge Vileta com a exegeta de la seva poesia i en blasma les traduccions al castellà—, i un conjunt de cinc glosses sobre cinc cobles marquianes, estructurades a mode d’un microcançoner petrarquitzant a l’espiritual. Són remarcables altres composicions com el Diàlogo entre la Inspiració i lo Pecador. Diverses circumstàncies vinculen Pujol a un moviment de redefinició d’una tradició literària catalana arrelat a Barcelona al final del segle XVI. El conjunt de la seva obra poètica il·lustra, a més, l’activisme literari en l’ofensiva de la reforma catòlica o Contrareforma.