Joan Puntí i Collell

(Manlleu, Osona, 31 d’octubre de 1886 — Barcelona, 12 de juny de 1962)

Eclesiàstic i escriptor.

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves. Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por (1920), Caterineta, Caterinó (1921), i Faules i moralitats (1930), il·lustrat per Junceda i molt reeditat. El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa, i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos (1918), Comanda. Versos d’avinentesa (1923) i La mainada felicita (1951), entre d’altres. Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda (1932) i La venjança de la reina (1933). També publicà llibres, en prosa o de poesia, basats en vides de màrtirs i de sants —L’esposa virginal (Santa Cecília) (1931), Fabiola (1932), Maria Teresa Montalvo (1933), Eustaqui (1934) i Eulària, flor d’ametller (1936)— i de divulgació religiosa —Manual i vocabulari de litúrgia (1958)— i col·laborà amb el Foment de Pietat Catalana. És conegut com a folklorista per la seva col·laboració en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Una part d’aquesta tasca quedà recollida en el llibre Ideari cançonístic Aguiló (1993). Fou col·laborador també d’El RecordManlleu i Ací i d’Allà i, i creà el butlletí de la Germandat de Sacerdots i Religiosos de Manlleu. És autor també de Manera d’escriure el català (1923), Manera de parlar en públic (1935) i Bon seny. Aforismes, faules i acudits (1954).