Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1990. La seva tasca investigadora és una aportació fonamental al coneixement de les àmfores fenícies i púniques, en especial les ebusitanes, de les quals és el sistematitzador. Des del 1984 és cap del servei tècnic del Consell Insular d’Eivissa. Entre els nombrosos jaciments excavats a Eivissa sota la seva direcció destaquen l’assentament fenici de sa Caleta, ses Païsses de Cala d’Hort i el santuari púnic del Cap des Llibrell. Ha publicat Las ánforas púnicas de Ibiza (1981), Els monuments antics de les illes Pitiüses (1985), Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental (1995) i Estudi arqueològic i històric del castell d’Eivissa. I. Estructures i elements arquitectònics (2000). És director de les monografies científiques “Quaderns d’Arqueologia Pitiüsa” del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. L’any 2005 la Generalitat de Catalunya li concedí la Medalla Narcís Monturiol al progrés científic i tecnològic.