Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria

(Saragossa, 13 de març de 1910 — Barcelona, 7 d’abril de 1997)

Escriptor, traductor i periodista.

Vida i obra

Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona. Fou director i un dels fundadors, amb P. Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix (1929). Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya (era cosí llunyà de Luis Buñuel). Fou lector de castellà i de català a Gènova (1932), ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a col·laborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare”. A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’El Sol. Escriví a Ginesta i Mirador.

Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del 1939 fou designat cap territorial dels serveis de propaganda a Catalunya pel Govern de Burgos. Entrà a Barcelona el 1939, però ben aviat dimití dels càrrecs polítics i es dedicà al periodisme, com a corresponsal a Itàlia i com a redactor literari de La Vanguardia.

Retornà definitivament a Catalunya el 1951. Fou un dels fundadors de l’etapa barcelonina de Destino (1939) i hi col·laborà intensament. Començà la sèrie “Poesía en la Mano” i dirigí Entregas de Poesía (1951-55) i la revista Camp de l’Arpa (1972-77). Publicà una Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), una Presentació de James Joyce... (1981), una Antología poética de Ausías March (1981, traducció catalana del 1985) i Perfil de sombras (1994), una antologia dels seus articles.

També traduí J.V. Foix al castellà. L’any 1989 fou guardonat amb el Premio Nacional de traducció.

Bibliografia

  • Hernández, S. i Acín, Á.L. (2002): Juan Ramón Masoliver. Dies llegits. Montcada i Reixac, Ajuntament.
  • Manent, A. (1990): Semblances contra l’oblit. Retrats d’escriptors i de polítics. Barcelona, Destino, p. 103-120.