Joan Redorta i Duran

(Vic, Osona, 19 de maig de 1943 — Bali, 3 d’abril de 2023)

Noies musulmanes de l’illa de Lamu (1984), per Joan Redorta i Duran

© Fototeca.cat

Ceramista, dibuixant i pintor.

Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l’obrador de ceràmica del mateix monestir. El 1968 obtingué la medalla d’or al Concurs Internacional de Faenza. Com a dibuixant, il·lustrà diverses obres (Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant, etc.). L’any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l’art i en ceràmica grega a París. Pel juny del 1976 encetà un llarg viatge que el dugué a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura. Els temes que s’hi repeteixen en la seva obra són les dones i el paisatge, que pintà amb una tècnica que ell anomena “lacat”, consistent en una base d’aquarel·la a la qual es van sobreposant diverses capes de tinta xinesa. L’any 1977 exposà a Lima; el 1978, a Tòquio, Manila i Sydney; el 1979, a Vila (Vanuatu), Sava (Fiji) i Papeete (Tahití); el 1980, a Noumea (Nova Caledònia) i Jakarta (Indonèsia); el 1981, a Penang (Malàisia), Singapur i Bangkok; el 1984, a Nairobi i Kenya; el 1985, a Saint-Denis (illes de la Reunió). Repartí la seva residència entre Bali i Vic.