S'inicià en l’arqueologia com a afeccionat. Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del s. XX. Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903. Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa: Los nombres e importancia arquelógica de las Islas Pithyusas (1906).