D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma (1861-71) i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència. Estudià lleis a Barcelona (1871-73) i Madrid (1874-76) i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge (1878-90), fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa (1890-1914).
El 1899 començà a col·laborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps, en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca, Joventut i Catalunya de Barcelona. El 1903 publicà Manyoc de fruita mallorquina i el 1904 l’assaig de novel·la, no gaire reeixit, En Rupit.
Interessat progressivament per la qüestió social, donà una sèrie de conferències sobre la ruralia, molt influïdes per Taine (La pagesia mallorquina, 1903; Els “parricides” de Mallorca; Les indústries rurals a Mallorca, 1907), alhora que, més i més integrat en el món cultural català, col·laborà a La Almudaina, Gaceta de Mallorca, Mitjorn, La Veu de Catalunya, El Poble Català i Ilustració Catalana i mantingué forts lligams amb els literats catalans, especialment amb J. Ruyra.
Traduí, entre altres, Maupassant, Daudet, Čekhov i Turgenev (Ensaigs, 1904) i deixà inèdites nombroses traduccions de literatura popular eslava, grega i basca. En 1912-14 foren recollides amb el títol de Tardanies diverses narracions a Sóller, publicades com a volum el 1947. Poc hàbil en accions complexes i en la creació de personatges, la seva aportació més important són les narracions de caràcter rural —hom l’ha considerat l’iniciador de la narrativa ruralista mallorquina—, encara que és autor també de llegendes i contes que palesen una clara influència modernista són recollides en un volum d’assaigs Ruralisme (1908).