D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona. Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic (1914-21) i el Diario de Tarragona. Presidí l’Ateneu de Tarragona. Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera (1925). S'hi reincorporà amb el canvi de règim. Presidí el Centre Excursionista de Catalunya (1923-25), fou directiu de l’Associació d’Ensenyança Catalana i membre del Felibritge. Col·laborà, entre altres revistes, a D’Ací i d’Allà i Catalunya Nova, de l’Havana. És autor de Tarraconenses ilustres (1890) i de Monografia del Cau Ferrat (1895). Al Butlletí Arqueològic de Tarragona publicà diversos articles sobre història i arqueologia locals.