Ha estat un dels intel·lectuals més actius a la seva ciutat. Publicà versos (Flames d’amor i de pietat, 1919) i assaig i història, com Contra el teatre català d’avui (1931), Ideari cívic (1933), Diplomàcia (1938) —teatre—, Jardí de nois i noies (1962), D’impremtes i d’impressors a Sabadell (1963) i A l’ombra del campanar (1970), i un interessant vocabulari d’excursionisme.
Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957. Fou col·laborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach. Col·laborà a Diari de Sabadell, Revista de Sabadell, Sabadell Federal, L’Avenir i Garba, entre d’altres.
És autor dels reculls poètics Flames d’amor i de pietat (1919) i Bloc (1963), i dels volums de narracions El tribut (1922), Ànimes i accions (1928) i Jardí de nois i noies (1962). El 1959 publicà la novel·la El Joncar. Pel que fa al teatre, és autor de l’assaig Contra el teatre català d’avui (1931) i de la comèdia satírica Diplomàcia (1938).
També traduí Tolstoi, prologà diversos llibres i publicà monografies, biografies i assaigs, com Ideari cívic (1933) i D’impremtes i d’impressors a Sabadell (1963). El 1967 obtingué el premi Pere Martí Peydró amb A l’ombra del campanar. Coses de la meva ciutat (1970). També publicà un interessant vocabulari d’excursionisme.