Probable deixeble d’Onofre Falcó. Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera. Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana. És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie. Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la seva escola, obrint, a més, en aquell gènere, possibilitats insospitades que després hom no sabé explotar. Tanmateix, ultra la manca d’autèntic geni creador, tingué evidents imperfeccions, especialment en el dibuix de peus i mans. De la seva obra sobresurten el retrat corporatiu a la generalitat de la sessió de la diputació permanent d’aquell organisme, i el dels quatre jurats de la ciutat, que decoren, amb altres retrats corporatius, la Sala Nova o de Corts del Palau de la Generalitat, on també és seu el retaule de la capella —amb els patrons dels tres braços o estaments de les corts— i un retrat del rei Jaume I. Per a la ciutat pintà retrats de Sant Vicent màrtir i Sant Vicent Ferrer, el Beat Nicolau Factor i Fra Francesc del Nen Jesús (conservats els tres darrers). Al col·legi del Corpus Christi o del Patriarca es conserven retrats de Sant Lluís Bertran, Sant Juan de Ribera i Sor Margarida Agulló . La crítica moderna li adjudica una Coronació de la Mare de Déu (Madrid, Museo Lázaro Galdiano), Crist lligat a la columna (València, Col·legi del Patriarca) i diverses teles de l’altar de Sant Vicent Ferrer de l’església d’Algemesí, abans atribuïts a Ribalta.
Sant Llorenç (s XVI), per Joan Sarinyena
© Fototeca.cat
Pintor.