Propietari rural, el 1885 heretà les propietats del seu germà Joaquim. Col·laborà a El Faro Bisbalense, Calendari Català, La Gramalla i La Renaixença, entre altres revistes. Influït per Aguiló i Verdaguer, incorporà models de poesia popular, en metres diversos, entre els quals és de destacar el de factura narrativa L’Angeleta (1876) i La festa de Santa Cristina d’Aro (1877).
Conegut com Lo Cançoner (o Lo Poeta) de la Vall d’Aro, divulgà oralment tant la seva poesia com la d’altres coetanis. Fou distingit al certamen de l’Associació Literària de Girona del 1873 i participà regularment, sense èxit, als Jocs Florals de Barcelona, entre el 1861 i el 1871. Intervingué en l’edició bisbalenca de les poesies de Víctor Balaguer, el 1868, i traduí Mistral i Rosalía de Castro.
Bibliografia
- Vinyoles i Boadella, J. (1990): Castell d’Aro al cor: Joaquim i Joan Sitjar. Castell / Platja d’Aro, Ajuntament.