Vida
De jove es donà a conèixer en setmanaris humorístics i polítics igualadins. Abandonà els estudis d’enginyeria a Barcelona per dedicar-se al periodisme (agències Fabra i Hava), i fou el representant de l’Associació Nacional de Radiodifusió a Vilafranca del Penedès (1928). Fundà a Igualada Gatzara (1910) i col·laborà en el Diari d’Igualada. Publicà en El Diluvio, El Poble Català, Mirador, La Publicitat, L’Opinió, El Be Negre, etc., sobre el món de l’espectacle (circ, jazz, music-hall, teatre, cinema).
Assessorà empresaris del sector i gràcies a la seva intervenció vingueren a Barcelona grans figures del moment, com Carlos Gardel, Josephine Baker, Maurice Chevalier i el saxofonista Benny Carter. Intervingué, juntament amb Ferran Bayés, en el muntatge de les revistes representades en el Principal Palace.
L’exili del 1939 el portà primer a França i el 1942 a Mèxic, on consolidà el seu prestigi fent venir artistes de la talla de Judy Garland, Carmen Amaya i Édith Piaf. Escriví una infinitat de cròniques i articles sobre els seus camps en el setmanari El Redondel, en la secció intitulada Séptimo cielo i el Butlletí de la Unió de Periodistes de Mèxic.
Bibliografia
- Sempronio: "Joan Tomàs i Rosich, un barceloní essencial", Avui, 13 de juliol de1994.