Fill d’uns forners de Sabadell. Estudià arquitectura a Llotja (Barcelona) i a Madrid, i obtingué el títol el 1854. Fou professor de materials de construcció a l’Escola d’Agrimensors (1855), catedràtic de mecànica a la de Mestres d’Obres (1859) i de resistència de materials a la Provincial d’Arquitectura (des del 1875). Fou també acadèmic de Sant Jordi des del 1855. El 1868 dirigí la construcció d’un bloc d’edificis a l’illa 51 de l’Eixample (ronda de Sant Pere-Trafalgar-Girona-passeig de Sant Joan). El 1878 fundà els tallers Torras, Ferreria i Construccions i tot seguit feu un pont sobre l’Onyar a Girona. El 1888 realitzà el famós castell o bastida de ferro per a la construcció del monument a Colom a Barcelona, així com les estructures metàl·liques dels palaus de Belles Arts i de la Indústria de l’Exposició Universal. Bastí l’església, ara de Sant Pacià, a Sant Andreu l’any 1876.