Joan Torrent i Fàbregas

(Regla, l'Havana, Cuba, 1901 — Barcelona, 11 de juliol de 1996)

Erudit i biògraf.

Vida i obra

De família de comerciants catalans, residí des de molt petit a Catalunya. Cursà comerç i comptabilitat amb la intenció de tornar a Cuba per seguir el negoci familiar. Després optà per la carrera eclesiàstica i estudià al seminari de Girona, durant set o vuit anys.

El primer text que escriví fou una obra de teatre sobre Colom i el descobriment d’Amèrica. El seu estudi se centrà en la figura de Jacint Verdaguer, del qual publicà deu volums de l’epistolari en col·laboració amb J.M. de Casacuberta (1966-93). De la seva bibliografia destaca també Julio Verne o la pasión científico-geográfica del siglo XIX (1943), Jacint Verdaguer. Resum biogràfic (1952), Sant Antoni Maria Claret (1953), La Costa Brava vista pels escriptors catalans (1958) i Mossèn Cinto a la Gleva (1965). Molt vinculat a Sant Feliu de Guíxols, publicà nombrosos escrits històrics sobre aquesta vila.

Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1992).

Bibliografia

  • Diversos autors (1992): Homenatge a Joan Torrent i Fàbregas. Sant Feliu de Guíxols, Ajuntament.
  • Jiménez, À. (1992): “Joan Torrent i Fàbregas, verdaguerià i historiador”. Revista de Girona, 153, p. 26-27.
  • Pinyol i Torrents, R. (1990): “Encomi de Joan Torrent i Fàbregas”, dins Diversos autors: Anuari Verdaguer 1989. Vic, Eumo., p. 37-42.