Formà part del grup d’A.Terradas, i el 1854 fou elegit alcalde segon de Figueres, càrrec que hagué de deixar al juliol del 1855, destituït pel govern. S'exilià a França en 1855-58 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona. Es convertí llavors en un dels principals dirigents del grup democràtic i prorepublicà (amb Monturiol, Clavé, Sunyer i Capdevila, etc.). El 1862 anà amb Garrido a Anglaterra per conèixer el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels col·laboradors de l' Almanaque Democrático , oposat a l' Almanaque Literario , publicació oficial de l’Ateneu Català. De nou exiliat el 1867, tornà al setembre del 1868 per ocupar la vicepresidència de la Junta Revolucionària de Barcelona i ésser diputat a les corts constituents del 1869. Republicà federal, fou ministre de finances en el segon govern de la Primera República (febrer-juny del 1873). Amb la Restauració, si bé continuà adscrit al republicanisme federal (col·laborà en El libro del ciudadano , 1877, i signà el projecte de constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola del 1883), s’allunyà de la vida política activa. Fou director de la Societat Catalana General del Crèdit i de la Compañía de los Ferrocarriles de Cariñena a Zaragoza; presidí l’Ateneu Barcelonès (i com a tal hi dugué com a conferenciants A.Lorenzo, i J.Llunas a l’abril del 1887) i féu un interessant esforç teòric: el 1886 publicà Las crisis (monetarias, bursátiles, mercantiles e industriales) , primera anàlisi global de les crisis del capitalisme feta al país. Altres obres seves són Un análisis sobre problemas de hacienda y especialmente de impuestos (1881) i Las pequeñas industrias (1889).
Joan Tutau i Vergés
© Fototeca.cat
Dirigent republicà i escriptor.