Joan Valero

(Sogorb, Alt Palància, ? — Escaladei, Priorat, 1625)

Monjo cartoixà.

Era fill d’una família notable i féu els estudis a València i després a les universitats de Salamanca i de València, on cursà teologia i es doctorà en ambdós drets. S'ordenà de sacerdot i s’instal·là a Sogorb, on a causa d’un plet sobre una canongia recorregué a molts tribunals i, per fi, a Roma. De retorn (1590) fou pres pels pirates i venut per esclau a Alger. Després d’ésser rescatat, retornà a Sogorb, on fou nomenat canonge i provisor, però renuncià tot seguit i es retirà a l’ermita de Sant Julià, prop de Sogorb, on es dedicà a l’estudi i a la contemplació. Allà escriví el tractat De virtudes y vicios. El 1596 entrà a la cartoixa d’Escaladei. Des del 1599 començà a tenir càrrecs dins l’orde, com a prior d’Escaladei, de Valldecrist, de Lisboa i de Valldemossa, visitador i definidor de l’orde. És autor d’una obra jurídica, Differentiae inter utrumque forum, impresa a Mallorca el 1616, i d’altres de jurídiques, litúrgiques i piadoses, manuscrites.