Vida i obra
De formació autodidàctica, els seus inicis literaris són en castellà —Sol y nervio, 1936; Guirnaldillas del nacimiento, 1941—, tot i que aviat es decantà pel català.
Membre de l’anomenada generació poètica valenciana dels anys cinquanta (juntament amb Andrés i Estellés, Fuster i d’altres), publicà els reculls de poemes La cançó de Mariola (1947), L’home pot ésser àngel (1952), Presoner de l’ombra (1955), Grumet a soles (1958), L’íntim miratge (1959), Cant indígena (1959), Tast d’eternitat (1960), Toia d’ofrena (1960), Paradís en blanc (1964, premi Ciutat de Barcelona), Les roses marginals (1965, premi Ciutat de Palma), Geòrgica amb figures (1966, flor natural als Jocs Florals de València), Versos a Sara (1967, premi València de Literatura-Poesia 1961), Posicions terrenals (1969), Hereu de solituds (1972), Breviari d’un eremita urbà (1975), Cent serafins (1975), Les hores vives (1978), entre d’altres. L’any 1981 aparegué el volum recopilatori Obra poètica, al qual seguiren Anys i paranys (1985), Quadern vermell (1986), La rosa quotidiana (1990) i La cançó de Mariola (2007), publicats, els dos darrers, pòstumament.
D’altra banda, escriví diversos sainets festers alcoians, aplegats en part a Sainets alcoians (1972) i altres de publicats independentment, com La visita del blavet (1996) o La vinguda del rei Pere (1997).
Bibliografia
- Alpera, Ll. (1990): “Sobre Joan Valls”, dins Sobre poetes valencians i altres escrits. Alacant / Barcelona, Institut de Cultura Juan Gil-Albert / PAM, p. 45-71
- Carbó, F. (1991): La poesia de Joan Valls. València, Eliseu Climent.
- Diversos Autors (1990): “Dossier: estudis i semblances de Joan Valls”. Canelobre, 17/18.
- Iborra, J. (1995): Confluències. Una mirada sobre la literatura catalana actual. València, Institució Alfons el Magnànim, p. 83-95.
- Miró, A. (1989): Joan Valls, vida y obra. Alcoi, Caja de Ahorros del Mediterráneo.
- Rodríguez-Bernabeu, E. (1981): “Introducció”, dins Valls, J.: Obra poètica. Barcelona, Idea, p. 11-28.