Iniciat com a escriptor en castellà —Sol y nervio, 1936; Guirnaldillas del nacimiento, 1941—, aviat es decantà pel català. És autor dels reculls de poemes La cançó de Mariola (1947), L’home pot ésser àngel (1952), Presoner de l’ombra (1955), Grumet a soles (1958), Cant indígena (1959), L’íntim miratge (1959), Tast d’eternitat (1960), Toia d’ofrena (1960), Paradís en blanc (1964, premi Ciutat de Barcelona), Les roses marginals (1965, premi Ciutat de Palma), Geòrgica amb figures (1966, flor natural als jocs florals de València), Versos a Sara (1967, premi València 1961), Posicions terrenals (1969), Hereu de solituds (1972), Breviari d’un ermità urbà (1975), Cent serafins (1975), Les hores vives (1978), Anys i Paranys (1985), Quadern vermell (1986), etc. Escriví diversos sainets sobre la festa alcoiana de moros i cristians, aplegats en part a Sainets alcoians (1972).
Joan Valls i Jordà
Poeta.