Joan Ventosa i Calvell

(Barcelona, 1879 — Lausana, 1959)

Joan Ventosa i Calvell

© Fototeca.cat

Polític i financer.

Doctor en dret, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i secretari de la seva junta directiva (1903). En sortí amb motiu de l’escissió del 1904, i fou el primer director d' El Poble Català . Tornà aviat a la Lliga, i fou regidor de Barcelona (1905) i diputat per Santa Coloma de Farners (del 1907 al 1923). Convertit en un dels màxims dirigents de la Lliga (membre de la comissió d’acció política), fou un destacat parlamentari i conferenciant en qüestions econòmiques, financeres i administratives. Pel gener del 1917 féu un viatge a València per tal de crear una aliança amb el valencianisme conservador. Fou el primer home de la Lliga que entrà en un govern de Madrid (govern de concentració de García Prieto, del novembre del 1917 al febrer del 1918, on ocupà la cartera de finances). També fou comissari de proveïments, i després ministre, en el govern de concentració de Maura (de setembre a novembre del 1918).

Col·laborador íntim de Francesc Cambó i Batlle , tant políticament com financerament, ocupà importants càrrecs empresarials (vicepresident de la Compañía Hispano-Americana de Electricidad i del Banc Vitalici, president de Llum i Forces de Llevant i de la Societat Financera de la Indústria i Transport, etc.). Partidari de la participació dins la política espanyola i de la monarquia d’Alfons XIII, fou el dirigent màxim de la Lliga quan Cambó es retirà temporalment de la política. Ocupà el ministeri de finances en el govern d’Aznar, el darrer de la monarquia (de febrer a abril del 1931), i en ésser proclamada la República se n'anà a França, on residí nou mesos. Fou elegit diputat del Parlament de Catalunya (1932) i a les corts republicanes (1933 i 1936), i actuà sempre com a cap de la minoria regionalista. L’any 1933 fou nomenat vicepresident del consell de govern de Lliga Catalana.

Durant la Guerra Civil de 1936-39 col·laborà en l’organització de l’ajut financer al general Franco des de l’oficina de propaganda de París, i des de la fi del 1936 residí a Burgos. Nomenat procurador a les primeres corts franquistes (1943), encapçalà la lletra de 30 procuradors que demanaven al general Franco la restauració monàrquica. Bé que formà part del comitè directiu monàrquic (1944-46) i del consell privat de Joan de Borbó (des del 1947), les seves activitats financeres amb Joan March (afer la Canadenca-CHADE) l’obligaren a no enfrontar- se amb el règim franquista.

Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. És autor de La situación política y los problemas económicos de España (1932) i Breviario de problemas contemporáneos (1950).

Del seu matrimoni amb Maria Despujol i Ricart, filla d’Ignasi Despujol i Chaves, marquès de Palmerola i comte de Fonollar, tingué cinc fills: Marià,casat amb Consuelo Marqués; Ignasi, casat amb Pilar Garí de Arana; Isabel, casada amb Fernando Rosal Catarineu; Joan Maria (mort el 22 de juny de 1937 al front de Madrid); i Rosa Maria, casada amb Santiago de Cruïlles de Peratallada i Bosch, marqués de Castell de Torrent i baró de Cruïlles.