Enginyer industrial per la Universitat de Barcelona i diplomat en medi ambient, el 1979 fou elegit regidor de Montuïri per la Unión del Centro Democrático (UCD).
El 1982 passà a Aliança Popular (des del 1989 Partido Popular) i fou vicepresident del Consell de Mallorca fins al 1987 sota la presidència de Jeroni Albertí, al qual succeí en el càrrec (1987-95), període en què fou també diputat autonòmic.
Fou conseller d’Obres Públiques, Transports i Mobilitat del Govern Matas i portaveu de l’Executiu (1996-99) i president del Partit Popular de les Illes Balears. Novament diputat (2000), abandonà l’escó per exercir el càrrec de president de l’Autoritat Portuària de les Balears (2003-07).
Retirat de la vida política, continuà com a president del partit fins al congrés regional del 2008. Fou també membre de l’executiva estatal de la formació popular. El 2010, arran de la seva imputació en una sèrie de delictes de corrupció, fou suspès de militància del PP. Al gener de 2012 s’inicià el procés per la seva presumpta implicació en l’anomenat “cas Palma Arena”, consistent en la malversació de fons públics, falsedat documental, frau i tràfic d’influències en diverses operacions urbanístiques i en les contractacions per a la construcció d’equipaments públics. El 20 de març de 2012 es féu pública la sentència del primer judici pel cas Palma Arena, que condemnava Matas a sis anys de presó.